“MÉS DEL MATEIX”
Amb aquesta traducció de l’expressió castellana “Más de lo mismo” volem fer veure als lectors que per molt que el Partit Popular ens vol fer veure que ha canviat, les coses continuen exactament iguals, almenys pel que respecta als seus escrits i comunicats de premsa.
Si analitzem tots els escrits de premsa que tant el PP com el Sr. Mingo han escrit des del dia de l’elecció de Jordi Romeu com a alcalde de Vinaròs, absolutament tots es dediquen a fer una crítica totalment destructiva de l’equip de govern, deixant veure en el seu rerefons odi i rancor per haver perdut l’alcaldia. Igual que en les anteriors eleccions continuen sense assumir que no és el mateix guanyar les eleccions que obtenir l’alcaldia, que onze són més que deu, o que els partits poden pactar i així, en democràcia, no s’arriba a cap lloc. Continuen pensant que tots van contra el PP i els ignoren i, per contra, no veuen que ha sigut el PP el que s’ha aïllat ell tot sol criticant i intentant destruir a tothom que no pense com ells. Si en l’anterior legislatura va ser la Mera el centre de les seues crítiques, en aquesta han agafat el passeig marítim. Els del PP continuen sent els més treballadors, els més honrats, els únics que treballen per “hobby” sense cobrar, els més simpàtics i els més guapos i tots els altres són els més mentiders, els més malcriats, els més intolerants, els més antipàtics, el que només fan les coses per diners i els més lletjos.
Nosaltres no sabem qui escriu aquests articles, però ens preguntem on està tot això que ens volen vendre en els seus escrits: “Es nuestro compromiso. Sin descanso y desde el primer día. Vamos a ser constructivos realizando una oposición leal con el gobierno municipal pero contundente”, “A l’oposició no ens sentim perdedors”, “Un equip nou, amb cares noves i desconegudes per començar una nova etapa amb molta il·lusió i fonamentada en un canvi profund”, “Es deurà fomentar el diàleg, mirant endavant, lluny del continuisme, mirant cap al progrés”, etc... Això, senyors del PP, és “el món del revés”, diuen unes coses i en fan unes altres i al final l’únic que estan fent és “predicar el que no creuen”.
Per al PP tots són mentiders, “el PSOE, el PVI y sus palmeros de Esquerra Republicana, Esquerra Unida, BLOC, Migjorn y demás tropa desbandada”, tots fan les coses per ànsies de poder, per diners,.... i qualifiquen el pacte d’il·legítim. Nosaltres continuem preguntant-nos què hagués passat si hagués progressat l’oferta de pacte que, segons el PP, van fer ells al PVI d’oferir-li els quatre anys d’alcaldia? Ens temem que llavors no hi hauria ni cap mentider ni cap traïdor; tots els sous, el de l’alcalde i els dels regidors, serien perfectes, aquest pacte seria legítim, ...
On està el problema? Doncs, si analitzem tant la política local com la estatal, veurem que el problema és la solitud del Partit Popular. Al PP, per la política destructiva que ha dut durant l’anterior legislatura, li resulta pràcticament impossible pactar amb altres formacions polítiques i el Sr. Mingo ens ho defineix molt clarament en el seu darrer escrit: “Ningún pacto de gobernabilidad con el PP, ni en la Generalitat ni en el Estado”. El Partit Popular està sol. A partir d’aquí i d’una manera molt interessada, no paren de dir que sempre hauria de governar la força més votada, que tots els pactes són dolents i il·legítims, que la llei s’ha de canviar, que tots s’uneixen contra el PP, etc.... En canvi, en les poques ocasions que el PP té per a pactar amb altres forces polítiques sí que ho fa i no li importa deixar fora del govern a les forces més votades i prop d’aquí tenim els exemples de Càlig i de Torreblanca i a nivell nacional destaca l’exemple del parlament de Canàries.
El Partit Popular hauria d’aprendre que les bones relacions amb les altres forces polítiques no s’aconsegueixen instantàniament ni en el moment en que a un li puguen interessar, sinó que cadascú se les ha d’anar guanyant a poc a poc i les ha de cultivar i mantindre al llarg del temps. El PP s’ha de replantejar la seua forma d’actuar ja que, amb aquesta política tan destructiva i sempre a l’atac, li resultarà molt difícil aconseguir algun soci de govern, soci que cada vegada és més imprescindible perquè les majories absolutes s’estan acabant a tots els nivells. Així que quan busquen culpables dels seus problemes miren-se el seu melic i deixen de culpar dels seus mals a totes les altres forces polítiques.
