LA MODA DELS “BARRACONS”
Ha començat un nou curs a la Comunitat Valenciana, i si les xifres que hem anat recollint pels mitjans de comunicació no ens enganyen, seran més de 20.000 els escolars valencians que estudiaran aquest curs en els més de 1.000 barracons que hi ha instal·lats en tota al Comunitat Valenciana.
Els barracons s’estan posant de moda i enguany s’han augmentat en uns 300. On està el problema? Doncs bé, per al PSPV-PSOE, el problema està en la falta de previsió de la Generalitat Valenciana, que per molt que ens vulga “vendre la burra” no està construint els centres que ens fan falta, possiblement perquè s’estan gastant els diners en altres prioritats com el Palau de les Arts, l’America’s Cup, la Fórmula 1, etc... o perquè s’està recolzant més l’ensenyament privat en detriment del públic que no és prioritari per al Consell.
El Consell continua amb la publicitat enganyosa i escampa dades i xifres que no són certes. Fa uns dies, el conseller d’educació, Alejandro Font de Mora, afirmava que a la Comunitat hi havia 218 centres més que fa tres anys. Els estudis i càlculs que ha fet el PSPV-PSOE, revelen que, a banda dels centres antics que s’han reformat, només n’hi ha 35 centres més que l’any 2.000 i les xifres estan ben clares ja que si hi haguessin 218 centres més representarien uns 110.000 nous llocs escolars, i llavors caldria preguntar-li al conseller com explica la massificació i l’augment de barracons que s’ha produït al llarg de tota la Comunitat si el curs 1.995-96 hi havia a la Comunitat Valenciana 723.485 alumnes i el 2.007-08 n’hi ha 733.225, es a dir, només han augmentat 9.740 alumnes. Un exemple del que estam dient és que, en la província de Castelló, aquest any n’hi ha quatre centres nous respecte al 2.006 però cap d’ells ha representat la creació de noves places escolars perquè han sigut centres renovats.
Durant aquests anys la Generalitat Valenciana, amb el PP al seu capdavant, ha desenvolupat dos plans de construccions escolars, el mapa escolar de 1.996 i el CreaEscola de 2004, plans que ha estat incomplint contínuament i la prova la tenim en un IES d’un barri de treballadors de València que porta més de deu anys en barracons, en el Benalúa d’Alacant amb vuit anys d’aules prefabricades o en el mateix CEIP Ausiàs March de la Vall d'Uixò que va inaugurar el president Camps, el passat dia 7 de setembre amb motiu de l’inici del curs 2.007-2.008, un centre educatiu inclòs en el mapa escolar de l’any 1.996 i que arriba amb 11 anys de retard. En la província de Castelló actualment i a banda d’alguns centres de Castelló, Vila-real, Onda, Orpesa i Nules que tenen barracons, Almassora, Benicarló, Borriana i Vinaròs tenen dos centres complets d’aules prefabricades cadascuna, alguns dels quals són centres virtuals, una altra moda del Consell de Camps. Tot això fa que la Comunitat Valenciana ocupe el 12é lloc en la classificació d’autonomies en quant a millora de l’oferta educativa.
Font de Mora també es queixava de la utilització de la paraula “barracons” per a denominar les aules prefabricades i deia que s’utilitza d’una forma despectiva quan en la majoria dels casos les aules prefabricades estan molt millor condicionades que les aules normals dels centres, entre d’altres coses perquè disposen d’aire condicionat. En aquest cas li podem donar la raó, però el problema no és aquest, el problema està en que els barracons s’estan perpetuant (el 20% són crònics), cada vegada n’hi ha més, les despeses de lloguer, manteniment, trasllat, etc. són cada vegada més grans i aquests diners es trauen dels pressupostos de construccions i equipaments, la qual cosa fa que aquests diners no es puguen destinar a construir nous centres.
I a Vinaròs, com els rics!, tenim de tot! El CEIP Manuel Foguet que s’ha situat en barracons i de forma provisional a l’avinguda Pius XII mentre es reforma l’antic col·legi, el col·legi virtual número 5 situat també en barracons i de forma provisional a l’avinguda Leopoldo Querol, l’IES Vilaplana totalment col·lapsat i amb tres barracons al seu pati, les ràtios de primària trencades a tots els centres, públics i privats, menys al col·legi nº 5 i amb l’agreujant de que, segons les respostes de la Inspecció Educativa al Consell Escolar Municipal, les obres d’ampliació de l’IES Vilaplana i la construcció del col·legi nº 5 tardaran anys en fer-se.
Però aquí apareix un altre problema que porten les aules prefabricades i són les despeses que ocasionen aquestes per als ajuntaments. Si posem l’exemple de Vinaròs, el lloguer del solar on s’ha situat el CEIP Manuel Foguet li costa a l’Ajuntament 4.350 euros mensuals, es a dir, 52.000 euros cada any i el condicionament del solar s’ha fet per 100.000 euros; en el cas del col·legi virtual nº 5 de l’avinguda Leopoldo Querol no es paga lloguer perquè tot i que encara no s’ha reparcel·lat el PAI, el col·legi s’ha situat en un dels dotacionals que li corresponen a l’Ajuntament, però les obres de condicionament del solar s’han licitat per 300.000 euros i a tot això s’han d’afegir totes les hores que la brigada municipal ha utilitzat per al trasllat dels materials i posada a punt de les instal·lacions.
Des del PSPV-PSOE reclamem a la Generalitat la posada en marxa d’un “pla de xoc” per a acabar amb els barracons escolars i els col·legis virtuals i al mateix temps els demanem que des de les institucions públiques no es deixe de banda l’ensenyament públic.
També volem aprofitar aquestes línies per felicitar a l’Ajuntament i als components de la Brigada de Serveis per haver condicionat els solars, per haver fet el trasllat, per haver posat en marxa les instal·lacions i per haver solucionat tots els problemes del primer dia en un temps record, inclús treballant fora d’hores i en caps de setmana, cosa que la Conselleria no ha fet perquè les aules del col·legi nº 5 encara no estaven acabades i en condicions.
