LA PROBLEMÀTICA DE L'AIGUA EN LA COMUNITAT VALENCIANA
Esta setmana, en el ple ordinari de l'Ajuntament de Vinaròs, que es realitzarà (al publicar-se l’escrit ja s’haurà realitzat) el dimecres, el PP local, seguint la consigna marcada pel Consell de la Generalitat Valenciana i atès que estan pròximes les Eleccions Generals, tornen a presentar una moció sobre l’aigua, en la qual EXIGEIXEN al Govern d’Espanya, entre altres coses, la recuperació del transvasament de l’Ebre, la rectificació del transvasament Xúquer-Vinalopó i el rebuig al pla massiu d’implantació de dessaladores.
Davant d’eixa moció des del PSPV-PSOE de Vinaròs volem fer les consideracions següents:
Els problemes d’aigua a la Comunitat Valenciana no es redueixen a una insuficient disponibilitat de recursos per a fer front a les demandes actuals i futures, sinó que afecten tots els aspectes de la gestió hídrica.
La insuficiència de recursos afecta fonamentalment la província d’Alacant, i en concret la seua zona sud i el litoral (comarques del Baix Segura, l'Alacantí i Marina Alta i Baixa), així com a algunes zones de la província de Castelló.
El procés de salinització afecta la pràctica totalitat dels aqüífers situats en la costa. En els de l’interior, el problema radica fonamentalment en una contaminació de les aigües subterrànies per nitrats, derivada de l’ús de determinats fertilitzants químics en l’agricultura. En l’actualitat 202 municipis de la Comunitat Valenciana, estan declarats zones d’alt risc de contaminació per nitrats.
Per la seua banda, una gran part del territori valencià, sobretot la província de València i la costa de Castelló està sotmesa a un alt risc d’inundacions, fruit de la irregularitat i força de les precipitacions que caracteritza al litoral mediterrani.
A este escenari cal afegir el fet que les aigües residuals industrials pràcticament no es depuren i que les d’origen urbà són depurades de forma insuficient. Açò fa que els nostres rius siguen dels més contaminats d’Europa i com l’aigua depurada és de mala qualitat, anualment 370 Hm3 d’aigües residuals depurades s’aboquen al mar, a rius o a barrancs per falta de tractaments terciaris.
Els regadius valencians, a pesar d’estar entre els més modernitzats d’Espanya, poden augmentar molt la seua eficiència en l’ús de l’aigua. Es calcula en un 60% l’aigua que es perd en el regadiu.
Finalment, els ecosistemes aquàtics de la Comunitat Valenciana pateixen directament els efectes d’estes carències en la gestió hídrica. El litoral valencià està infestat d’aiguamolls en franca regressió i tota esta complexa problemàtica hídrica es complica amb els efectes del canvi climàtic que estem començant a experimentar.
La Directiva Europea de l’Aigua de 2000, marca els criteris que han d’inspirar la política de l’aigua, insistint en la necessitat una actuació integral sobre tots els aspectes de la gestió hídrica.
Enfront d’esta directiva, el Govern d’Aznar va aprovar un Pla Hidrològic Nacional, en 2001, l’actuació estrella del qual era la realització d’un transvasament de 1.050 Hm3 de l’Ebre a les conques deficitàries del mediterrani, corresponent 350 Hm3 a la Comunitat Valenciana. El transvasament de l’Ebre suposava aplicar a la realitat d’ara una solució dissenyada amb els criteris de fa cent anys.
El PSOE es va oposar a este transvasament perquè no suposava una solució per als problemes hídrics del litoral mediterrani i perquè era un projecte inviable en l’econòmic i social i perillós des del punt de vista mediambiental. Esta opinió va ser ratificada pels informes emesos pels organismes europeus que van avaluar el projecte, raó per la qual, tres anys després de la seua aprovació, quan el PSOE va aconseguir el Govern d’Espanya, el transvasament seguia sense comptar amb el finançament europeu sol·licitat.
Durant el debat de la llei del PHN, en 2001, el PSOE va defendre una alternativa al transvasament de l’Ebre basada en actuacions puntuals sobre cada una de les problemàtiques existents y el PSPV va col·laborar activament en l’elaboració d’eixa alternativa per a la Comunitat Valenciana. Les actuacions en què es materialitzava esta nova política de l’aigua del govern socialista reben el nom de Programa AGUA (Actuacions per a la Gestió i Utilització de l’Aigua). Amb eixes actuacions, més de 50 diferents a la Comunitat Valenciana, s’obtindran 600 Hm3 d’aigua anualment, enfront dels 350 Hm3 previstos teòricament pel transvasament de l’Ebre, i a més es va constatar que un de cada quatre anys no es podria transvasar res i que només seria possible aconseguir el 70%, com a màxim, del cabal previst per a transvasar.
A més, eixa aigua estarà garantida amb independència de la climatologia, ja que l’obtenció de nous recursos s’aconsegueix a través de la modernització de regadius i de la reutilització de les aigües residuals depurades, així com de la dessalinització d’aigua de mar per al subministrament de les zones costaneres.
Estes actuacions suposen un esforç inversor sense precedents per a la Comunitat Valenciana. La inversió prevista per la llei del Pla Hidrològic Nacional del PP, per a la Comunitat Valenciana, ascendia a 1.359.509.451milions d’euros. Mentre que la inversió estimada amb la modificació del PHN, derogant el transvasament de l’Ebre, ascendeix a 2.659.794.205; és a dir, el Programa AGUA implica una inversió addicional de més d'1.300 milions d’euros per a la nostra Comunitat.
El Govern de José Luís Rodríguez Zapatero està bolcat a portar a esta Comunitat l’aigua que necessita. Des que governa el PSOE, les inversions del Govern en matèria d’aigua a la Comunitat Valenciana ascendeixen a 1.189 milions d’euros, quasi la totalitat del que preveia el PHN d'Aznar.
El transvasament de l’Ebre va ser utilitzat pel PP com a excusa per a no invertir a millorar la nostra situació hídrica. En els últims anys, és el President de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps qui posa totes les traves possibles al desenvolupament del programa AIGUA com per exemple el boicot a la dessalinitzadora de Torrevieja i a més redueix la seua política de l’aigua a gastar els escassos diners de la Generalitat Valenciana en contínues campanyes publicitàries reivindicant el transvasament de l’Ebre. Ha congelat les inversions en infraestructures hídriques i l’any 2006 va reduir en un 10% els pressupostos de l’Entitat de Sanejament, encarregada de construir i explotar les depuradores. Així mateix, el Govern de la Generalitat ha desviat fons europeus, inicialment atribuïts a projectes hidràulics, cap a altres objectius, així, per exemple, al juny del 2004 va restar 60 milions dels fons Feder que el nostre Programa Operatiu havia atribuït a medi ambient i recursos hídrics i els va desviar a ajudes a empreses, també del Fons de Compensació Interterritorial ha eliminat o reduït els projectes relacionats amb l’aigua, restant més de 4 milions d’euros a la inversió prevista.
El PP valencià s’encabota a traslladar a l’opinió pública la idea que el Govern d’Espanya és un antitrasvasista radical i que està actuant contra els interessos de la Comunitat Valenciana, en canvi el Govern de José Luís Rodríguez Zapatero ha hagut de reaccionar en temps rècord a la pitjor sequera de la nostra història, aconseguint que no s'hagen produït talls en el subministrament d’aigua, ni tan sols els que últimament venien sent habituals a l’estiu, en la nostra Comunitat.
Enfront dels continus atacs de la Generalitat Valenciana, El Govern d’Espanya està actuant amb celeritat per a garantir una solució permanent i autònoma per als problemes d’aigua de la Comunitat Valenciana, insistint per aconseguir un clima de col·laboració entre ambdós administracions. No obstant això, els problemes de divisió interna i corrupció en el PP valencià obliguen Francisco Camps a insistir a utilitzar l’aigua com la taula de salvació del seu futur polític i presentarà mocions en tots els ajuntaments de la Comunitat per a exigir aigua.
